Dénia acull la segona jornada del seu Festival de les Humanitats
Divendres, 28 de d’octubre 2022
Dénia Festival de les Humanitats afronta la segona jornada amb una completa programació de debats i activitats culturals per tractar de donar resposta al tema central d'aquesta primera edició del Festival: “Mutacions: què ens espera en el futur proper?”.
La primera sessió va posar ahir a la tarda sobre la taula el concepte de La immensitat de l'ànima humana sobre el qual van debatre Josep Ramoneda, escriptor, periodista i director acadèmic del Dénia Festival de les Humanitats, i el prestigiós escriptor i filòsof d'origen grec i fama mundial Theodor Kallifatides, que va brindar frases per fer-nos reflexionar a tots com “La guerra és la font de totes les llàgrimes i sempre perd la democràcia”.
Sota el títol de "L'home biònic: podem delegar la nostra sort a les nostres pròtesis?" va arrencar la segona sessió amb científics de primer nivell internacional, com ara el neurobiòleg Rafael Yuste, l'investigador en Neurociència Computacional, Gustavo Deco; i moderada per Martha Rodríguez, professora d´Ètica i gestora de projectes de la Fundació ÉTNOR.
Tots ells van debatre sobre la disruptiva revolució 4.0 en què es troba immersa la societat actual, que està possibilitant un desenvolupament sense precedents de la biotecnologia i, amb això, presentant grans desafiaments ètics, polítics i socials. En aquest sentit, Rafael Yuste va afirmar que cal una protecció a través de drets humans nous, “és urgent protegir l'activitat cerebral perquè no pugui ser manipulada o descodificada sense permís. El nostre deure com a científics és avisar la societat que això pot passar”.
La sessió d'avui divendres s'ha iniciat al Multiespai L´Androna Baleària Port amb la ponència "Canvis al cos humà: malaltia i evolució", que ha comptat amb tres experts en desenvolupament i neurologia: Mara Dierssen, Ángela Nieto i Tomàs Marquès , amb qui s'han compartit pensaments sobre el significat evolutiu de les malalties.
En aquesta sessió s'ha debatut què són les malalties i la seva relació amb un “sistema genètic flexible i canviant, motor de l'evolució”, com ho ha definit Tomàs Marquès. Mentre la bioquímica i biòloga molecular Ángela Nieto ha compartit amb els assistents els darrers avenços en reactivació de gens embrionaris. Per part seva, l'experta mundial en el camp de la neurobiologia i la farmacologia, Mara Dierssen ha volgut aprofitar la seva intervenció per parlar sobre “una altra de les pandèmies actuals: la desinformació”. En aquest sentit, ha advocat per “que el nostre sistema educatiu inclogui assignatures sobre mètode científic, pensament crític i que, a poc a poc, siguem capaços de crear una societat amb capacitat per debatre, perquè per debatre sobre alguna cosa ho has de conèixer a fons”.
L'Auditori del Centre Social de Dénia ha estat també escenari avui divendres d'interessants ponències, com ara la sessió "Món global, fronteres tancades", on s'ha analitzat el període actual de turbulències i amenaces globals. Fenòmens que han subratllat abruptament la interdependència del món en què vivim i la globalitat dels reptes a què ens enfrontem sense tenir mecanismes de governança global amb què respondre-hi.
L'encarregada de moderar aquesta sessió ha estat l'exministra de Sanitat, Política Social i Igualtat, Leire Pajín, actual directora de Desenvolupament Global a l'ISGlobal i presidenta de la Xarxa Espanyola per al Desenvolupament Sostenible (REDS), que ha assenyalat que “la pandèmia ens ha ensenyat que l'impuls de tancar fronteres és un error, per ineficaç”.
L'antropòleg francès Michel Agier ha exposat reflexions interessants sobre el concepte de la solidaritat orgànica i la necessitat de la vida en comú, en un món global amb les fronteres tancades. Muhammad Subat, periodista especialitzat en assumptes socials i polítics, ha assenyalat que “el gran repte és explicar la veritat completa dels immigrants”. Subat també ha afirmat que "la societat espanyola és més acollidora del que pensem, el problema és el sistema migratori i d'acollida".
La reflexió des del coneixement del passat ha arribat amb la sessió Història: Quines lliçons del passat ens poden servir? on els historiadors Martin Baumeister, Xosé Manoel Núñez i Heidi Cristina Senante han advertit el risc de prendre'ns el segle XX amb molt poca reflexió, apel·lant al coneixement del passat com a eina per comprendre el present.
A la sessió Societat: Com sortir del model patriarcal?, les escriptores Remedios Zafra i Najat El Hachmi, juntament amb la psicòloga especialitzada en violències masclistes, Alba Alfageme, han analitzat la manera d'acabar amb el model patriarcal a través dels feminismes, un concepte que, segons Remedios Zafra, “molts utilitzen com a disfressa social, però que no acaben de comprendre”. En aquest sentit, Najat El Hachmi ha assenyalat que "les respostes a com acabar amb aquest patriarcat les tenim, només falta aplicar-les de manera conseqüent i mitjançant una aliança global".
Tornar